Fans d’Internet? Avui és el Dia!

Dia d'Internet

Avui a UnnimBloc volem celebrar amb vosaltres el Dia d’Internet, un projecte en xarxa que sorgeix de la societat, per la societat i per a la societat. Està obert a la participació de tothom, sense discriminació, i permet donar a conèixer les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per a millorar la vida dels pobles i dels seus ciutadans. Perquè, al cap i a la fi, d’això es tracta, de compartir coneixement i de fer-lo més accessible, oi?

Però, per què el Dia d’Internet se celebra en aquesta data? Doncs mireu, la veritat és que la seva primera edició, a iniciativa de l’Associació d’Usuaris d’Internet (AUI), va tenir lloc el 25 d’octubre de 2005. Poc després, les Nacions Unides van aprovar designar el 17 de maig, avui, com a Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, compartint idèntics objectius als del Dia d’Internet.

Un fet que cal remarcar és un dels aspectes claus del Dia d’Internet: la total llibertat de cada col·lectiu per a decidir què fer, com fer-ho i a qui dirigeix les seves actuacions. Tothom pot participar i cadascú decideix el seu grau d’implicació, amb independència de la magnitud o de la quantitat de propostes que es realitzin.

Què us sembla? Us animeu a celebrar aquest dia?  Abans de res, us volem explicar bé què és el què celebrem exactament, en definitiva, què és Internet, com neix, les seves funcions… Ho resumim molt ràpidament:

Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol d’Internet (Internet Protocol) i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.

Fixeu-vos, Internet és, en realitat, la unió de milions de subxarxes domèstiques, acadèmiques, comercials i governamentals; per aquesta raó sovint se l’anomena «la xarxa de xarxes». De fet, qualsevol conjunt de xarxes interconnectades serà una internet, però d’Internet en majúscules només n’hi ha una. Sobre aquesta xarxa hi corren un conjunt de serveis als quals tothom pot accedir des de qualsevol part del món, mitjançant un dispositiu electrònic, com per exemple un ordinador, un telèfon mòbil o fins i tot una consola de joc.

Potser ja sabreu que la prehistòria d’Internet es basa en una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. El 29 d’octubre de 1969 arrencava a la UCLA (Universitat de Califòrnia de Los Ángeles) el primer node d’aquesta xarxa, anomenada ARPANET. Però tècnicament el naixement d’Internet, es va produir l’1 de gener de 1983, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Al 1995, aquesta xarxa es va obrir als interessos comercials.

Com a mitjà de comunicació, Internet es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l’han anat fent els «internautes», creant serveis majoritàriament gratuïts. Actualment, la xarxa ens permet trobar i compartir informació, fotografies, documents, ens permet relacionar-nos, comprar, vendre, parlar a través d’una càmera web, xatejar amb amics… infinitat de funcions sense les quals ens costaria molt entendre el món actual.

Ara que ja esteu informats de l’origen d’aquest fenomen de masses que ha transformat les nostres percepcions de l’espai i el temps, us volem explicar com podeu celebrar aquest dia. Per començar, a la pàgina web www.diadeinternet.org trobareu tota la informació que necessiteu per a participar de forma activa del Dia d’Internet. Podreu localitzar actes que se celebren a la vostra ciutat, subscriure com a persona física o com a col·lectiu les declaracions que es proposin, consultar notícies… Però recordeu que, també, podeu commemorar aquesta jornada a la vostra manera, fent vostra la llibertat de la xarxa.

Com us podeu imaginar, per a les persones que treballem fent possible UnnimBloc avui és una jornada molt especial i us animem a que us sumeu a aquesta celebració. Com? si teniu una bona idea compartiu-la amb tots nosaltres comentant aquest article i així, entre tots, farem la nostra pròpia celebració del Dia d’Internet. A més, la construirem en positiu perquè, no ho oblidem, aquest invent d’inicis dels 80 ja ens ha canviat la vida a tots!




Targetes desmagnetitzades? Solucionem-ho!

targeta

Si us preguntem quin és el mitjà de pagament que feu servir més habitualment, a part de l’efectiu, una gran majoria de vosaltres ens respondrà que són les targetes. De fet, segons estudis recents, a Espanya un 77% i un 85% dels usuaris dels dos models de targetes, dèbit i crèdit respectivament, reconeixen fer-les servir en les seves compres, per un import que, segons el Banc d’Espanya, va arribar al 2011 als 44.870 milions d’euros en pagaments al comptat i als 62.100 en els ajornats. Aquestes xifres representen un creixement del 7,65% i del 3,77% en els darrers tres anys, prou important si tenim en compte el període en què s’han assolit.

No hi ha dubtes: les targetes de crèdit i de dèbit formen part activa del nostre dia a dia. Tant és així que a Espanya, hi ha en circulació pràcticament 69 milions de targetes, entre les de dèbit (27) i les de crèdit (41,8), fixeu-vos que són moltes més targetes que no pas habitants. Conscients d’aquesta realitat, a UnnimBloc vam analitzar, el passat mes de febrer, les dues modalitats de targetes, les seves característiques i diferències, i les seves mesures de seguretat. Avui però, volem incidir en un altre aspecte i us expliquem com tenir-ne cura per evitar que es facin malbé.

Passa, en ocasions, que, en el moment d’introduir la targeta en el caixer, màquines d’autoservei o en el moment de pagar en comerços que encara no disposen de tecnologia XIP i per tant, les operacions es fan amb lectura de banda magnètica, la targeta resulta ser il·legible. Aquest fet, molest per als usuaris, és degut a la pròpia construcció d’aquest mitjà de pagament, basat en una banda magnètica on s’emmagatzemen totes les dades necessàries per al seu correcte funcionament. Doncs bé, aquesta banda és molt sensible als camps magnètics que ens envolten i sol ser la responsable d’un gran percentatge dels mals funcionaments de les targetes.

Per evitar la desmagnetització de les targetes de crèdit i de dèbit i allargar-ne, així, la seva vida útil, és convenient tenir presents els següents consells:

  • Intenteu mantenir separats el vostre telèfon mòbil de les targetes. El funcionament dels telèfons i la seva vibració es produeix per camps magnètics que afecten molt a la integritat de les bandes;
  • Vigileu, també, amb els imants. Un exemple molt habitual són els de les bosses de mà, que provoquen la desmagnetització i deixen inservible la targeta. Per tant, intenteu evitar tant el contacte directe com l’aproximació entre una targeta i un imant. Us podeu trobar en situacions en què no en sigueu conscients de l’existència d’aquest objecte. Per exemple, les fundes dels smartphones Blackberry solen dur-ne un, ocult, per activar algunes funcions, i en moltes ocasions en guardar la targeta dintre d’aquesta funda, amb el mòbil, o a prop de la mateixa, es pot malmetre la banda;
  • Si teniu un cotxe que funciona sense claus, amb un comandament que activa certes utilitats a distància, és molt convenient que el mantingueu separat de les targetes, doncs també pot provocar una desmagnetització;
  • Eviteu deixar les targetes prop d’ordinadors, televisors o de qualsevol electrodomèstic;
  • En general, presteu atenció sempre a les situacions en les quals entri en joc un camp magnètic. Per exemple, en molts comerços com botigues de roba o esportives, cada cop és més habitual trobar-se amb plaques de desactivació d’alarmes dels productes que comercialitzen. Si qui us estigui atenent o vosaltres mateixos deixeu la targeta al damunt d’aquesta placa probablement n’estareu alterant la banda.

Segur que molts de vosaltres us heu trobat amb algun altre cas similar. Si és així, compartiu-lo amb nosaltres comentant aquest article, d’aquesta forma entre tots podrem prevenir els danys que els camps magnètics causen a les nostres targetes de crèdit i dèbit.

Joan Martínez Segura
Director d’Administració de Mitjans de Pagament i Serveis




Una notícia econòmica positiva, si us plau!

confiança

Quan vaig començar a escriure aquesta nova entrada vaig decidir buscar una notícia positiva. Volia ser positiu, volia poder influir en això que mai he entès del tot que és el denominat Índex de Confiança de… i aquí em vaig trobar amb el primer problema: quin escollir? Vegem, podria ser:

  • L’Índex de confiança dels consumidors;
  • L’Índex de confiança dels empresaris;
  • L’Índex de confiança en les institucions;
  • L’Índex de confiança dels economistes;
  • L’Índex de confiança de…

Aquesta diversitat d’indicadors, pretensiosament anticipats pel comportament de l’economia, em fa pensar que realment necessitem molta confiança. Doncs bé ho he aconseguit, he trobat la notícia que esperava, la de la confiança:

“L’índex de confiança empresarial de l’institut d’estudis econòmics Ifo de Munic ha registrat a l’abril una nova pujada, encara que moderada, de 109,8 a 109,9. L’economia alemanya es mostra resistent, l’índex de confiança empresarial puja ja per setè mes consecutiu malgrat la crisi financera i pressupostària en alguns països de la zona de l’euro.”

(Estudi realitzat a l’abril del 2012, abans de les eleccions franceses, encara que tal vegada hagi variat com a conseqüència dels seus resultats…)

Òbviament, si no hagués estat per economies com l’espanyola el resultat hauria estat fins i tot millor (aquesta vegada no pensaré com un alemany). De totes maneres, quina llàstima que ens agafi una mica lluny, quina llàstima que això de la confiança no sigui d’aplicació immediata com ho és el tipus d’interès del BCE, o la prima de risc, o els preus del petroli… per descomptat, és una pena.

Bé, anem a deixar-nos de coses que no ens afecten, posem-nos seriosos, i intentem oblidar, encara que solament sigui per un moment, que:

  • Quan semblava que totes les mesures necessàries ja s’havien pres, els nous esdeveniments que estan succeint en el sector financer tornen a posar el focus d’atenció sobre ell.
  • La borsa espanyola està a nivells de 2003. No sé com es pot entendre, i m’agradaria que féssiu l’exercici de comparar aquesta evolució amb la de qualsevol índex de qualsevol país europeu, jo no m’atreveixo.
  • La prima de risc evoluciona… bé, gairebé és millor ni esmentar la seva evolució tenint en compte el succeït en altres països europeus per valors menys rellevants. Torno a dir el mateix, si es compara amb la de qualsevol altre país…
  • Els índexs de l’atur evolucionen com sabem que evolucionen. De nou us deixo un repte: compareu amb els nivells europeus i feu-me arribar les vostres conclusions a través dels vostres comentaris. Crec que el resultat d’aquestes reflexions serà molt interessant.

Arribats a aquest punt, veig que podem treure un factor comú, alguna cosa que em recorda a cert eslògan del passat, no gaire afortunat, però que per descomptat torna una vegada i una altra: “Spain is different”. Mira que si en lloc d’haver perdut 9 anys com en la borsa, hem perdut molts més…

En tot cas, us he dit que anava a deixar enrere tots aquests aspectes secundaris i que em centraria a buscar les notícies positives, i no em refereixo a aquelles que diuen que “les coses no poden empitjorar, solament poden anar a millor” no vagi a ser que ens equivoquem i que no es compleixi aquest aforisme. He buscat notícies “de debò”:

  • És bon moment d’invertir en Renda Variable espanyola, solament amb recuperar els valors mitjans dels índexs europeus: a guanyar
  • Si Grècia finalment surt de l’euro (ningú sap què pot passar), i com probablement les coses no poden anar a pitjor, és moment d’invertir en Deute Públic Espanyol i a guanyar
  • Si finalment a Europa es produeix el canvi d’estratègia, i passem de polítiques d’austeritat a polítiques d’expansió econòmica, doncs en això som experts, un nou Pla E Espanya i a gastar, a viure. En conclusió: a guanyar
  • Si es relaxen les condicions del dèficit i ens donen un any més de pròrroga per complir l’objectiu del 3%, fins al 2014, com els plans existents contemplaven que anés en el 2013, si es complissin, com estava previst pel govern, seria possible aconseguir un superàvit en 2014? Serem rics en 2014? A guanyar
  • Si a Argentina no volen els pernils ibèrics espanyols (sense comentaris)… A guanyar

Podríem seguir amb una llarga llista de notícies positives que milloressin la nostra confiança, però crec que amb cinc ja és suficient, no? Perquè, aquesta és la conclusió, si millorem entre tots el nivell de confiança en l’economia, motius tenim, tal vegada fem realitat allò de el “si creiem, podrem”.

Espero haver-vos convençut i haver millorat la vostra confiança en l’economia espanyola. Jo crec que ho he fet amb mi mateix, i sense utilitzar un sol nombre, així que… objectiu complert?

José Maria Saiz Angulo
Director de Control Global de Risc




Fons d’inversió: perspectives 2012, un any complicat

Fons d'inversió

Un cop arribats a aquest punt, en el que ja portem cinc articles aprofundint en l’interessant món dels fons d’inversió, crec que ha arribat el moment de parlar una mica del que es pot esperar, des del punt de vista dels mercats financers, per aquest any 2012, per tal d’analitzar quines oportunitats d’inversió es poden trobar, segons la nostra opinió, dins de l’univers dels fons.

Els dos darrers anys, especialment el 2011, han estat complicats, amb moltes incerteses a nivell macro que han provocat que els resultats de les empreses se n’hagin ressentit. El que va començar com un problema localitzat en una determinada zona (Grècia) ha acabat convertint-se en un problema global d’unes implicacions que, encara a dia d’avui, es fan molt difícils de mesurar.

Si s’analitzen les perspectives d’aquest 2012, s’identifiquen tot un seguit de punts que seran els que marcaran la pauta dels mercats els propers mesos:

  • Països perifèrics de la zona euro: el problema, que va començar molt localitzat a Grècia, ja s’ha estès a la resta de perifèrics de la zona euro, entre els quals es troba Espanya. La futura estabilitat de la zona euro, i per tant dels mercats financers, depèn en gran part de les mesures que es portin a terme a Espanya en la seva lluita per reduir el seu dèficit i de la credibilitat que tinguin aquestes mesures per al mercat.
  • Mesures d’austeritat: les fortes mesures d’austeritat que s’estan portant a terme a tots els països de la zona euro estan tenint un fort impacte en el creixement, amb tot el que això implica en els comptes de resultats de les empreses amb forta dependència de l’eurozona.
  • Inestabilitat a latam: els darrers esdeveniments viscuts tant a Argentina (YPF) com a Bolívia (Redesa) fan que latam, una diversificació geogràfica que era un fet diferencial en positiu de les empreses espanyoles, s’hagi convertit en un factor més d’inestabilitat.

Amb tots aquests elements (i altres de no tant importants), i sempre segons el nostre punt de vista, creiem que aquest any el més important és preservar el capital. Es possible que, degut a l’elevada volatilitat existent, hi hagi moments en que es pugui agafar una mica més de risc en les carteres, però la línea general a seguir ha de ser la de la prudència, estem en un moment de mercat en que és més important protegir-nos de les caigudes que intentar agafar les pujades.

Així doncs, la nostra aposta clara és pels fons defensius (monetaris, renta fixa a curt termini) i puntualment, agafar una mica més de risc en renda variable. Però com ja hem dit, gestionar molt bé el risc que agafem.

I per acabar tenim els fons garantits. Són fons que, ens moments com l’actual, convé molt tenir en cartera. Es tracta de fons ideals per a clients que vulguin gaudir dels avantatges fiscals d’invertir en un fons d’inversió i, al mateix temps, tenir la tranquil·litat d’una inversió en un dipòsit, amb la possibilitat, fins i tot, d’invertir en un fons garantit de renda variable, que us garanteixi un determinat percentatge de revalorització d’un índex tot protegint el 100% del capital. I, el més important, recordeu que un dels millors actius per a protegir el capital són els fons d’inversió.

David Vallmitjana
Director d’Unnim Gesfons




No només pateixen les economies perifèriques…

Resum desembre

Renda Fixa

Comportament en el mes d’abril,
Bo espanyol 10 anys……… -3,00%
Bo alemany 10 anys………. +1,87%
Itraxx …………………………..+12,23%
Itraxx x-over ………………… +6,05%

Un altre mes tortuós a Europa al que s’han sumat la inestabilitat i la incertesa de països no perifèrics com Holanda o França, cadascú pel seu motiu.

Espanya ha estat durant tot el mes el centre de tots els comentaris enverinats portant la prima de risc del bo 10 anys a nivells superiors als 400pb respecte el bo alemany a igual venciment. Primer va ser que el mercat va trobar insuficients els pressupostos del govern de Rajoy, exigint mesures més dràstiques amb el sector públic; al que es va haver de respondre amb noves retallades en educació i sanitat. Després va ser la desconfiança al compliment del dèficit per part de les CCAA i els continuats rumors sobre la intervenció d’algunes d’elles. I finalment ha estat la revisió a la baixa del ràting fins a BBB+ des de A+ per l’agència S&P, justificat en la recessió de l’economia i les possibilitats de que el govern hagi de sufragar part de la despesa derivada de la reestructuració del sector financer.

Entre les perifèriques afegir la tornada de la incertesa a Grècia; inicia el període electoral i amb això tornen les pors donat que sorgeix el dubte sobre si el President entrant mantindrà els compromisos d’austeritat amb la UE.

Però com anticipàvem aquest mes no tota la incertesa ha vingut de les economies perifèriques. Per una banda els resultats de les eleccions a França han donat la campanada, la victòria d’Hollande sobre Sarkozy podria suposar grans canvis. La principal diferència entre un i altre és l’aposta per austeritat o creixement; fins ara Sarkozy s’ha mostrat fidel a les polítiques d’austeritat proposades des d’Alemanya, per contra, Hollande es mostra totalment contrari a la línia de pensament d’Alemanya i juntament amb Espanya i Itàlia reclama la introducció de polítiques de creixement a l’economia de la Zona Euro.

I a Holanda també, les desavinences entre el partit en el govern i el de coalició sobre les polítiques d’austeritat han portat a la dissolució del govern i la necessitat de realitzar eleccions. El punt de conflicte es va donar en l’aprovació d’un nou pacte fiscal en què s’introduïen tot tipus de retallades en la línia de propostes de la Sra. Merkel; el partit en coalició es va mostrar contrari a aquest nivell d’escanyament de l’economia, i molt a favor d’introduir ja polítiques de creixement.

Queda obert a Europa un dur debat sobre quin camí seguir, el de l’austeritat o el del creixement i sembla que el mes de maig tindrà molt a dir al respecte.

No obstant això no hi ha hagut problemes de demanda en les emissions realitzades durant el mes d’abril en cap emissió de deute de cap país membre; això sí, a tirs superiors però no per sobre de les que ja marcava el mercat secundari.

Renda Variable

Comportament en el mes d’abril,
MSCI World ………….. -1,37%
S&P500………………… -0,75%
Eurostoxx50 …………. -6,90%
Ibex35 ………………… -12,45%

En el mes d’abril el mercat europeu ha estat castigat durament pels inversors donats els diferents punts d’incertesa oberts, tant en les economies perifèriques com en altres com la francesa i l’holandesa.

L’altre cara de la moneda és el mercat dels EUA que tanca el mes a nivells màxims dels darrers 5 anys, especialment beneficiat per la fugida de capital a Europa. A l’altre banda de l’Atlàntic s’està valorant molt positivament l’evolució de la temporada de presentació de resultats del primer trimestre de l’any, en la que més d’un 75% de les empreses que han presentat resultats ho han fet per sobre del que el mercat descomptava. Però a nivell econòmic les dades que s’estan donant a conèixer no són tan brillants com s’esperava, el PIB del primer trimestre es va revisar a la baixa fins al 2,20%, que tot i no ser una mala dada és inferior al que s’havia descomptat.

Però el mercat, tan poc coherent com és darrerament, fins i tot li ha trobat una lectura positiva; si l’economia americana va malament la Fed tornarà a injectar diners amb un nou QE. Però és per posar-ho en dubte ja que en una setmana en la que el President de la Fed, en Ben Bernanke, va revisar a l’alça el creixement dels EUA pel 2012 i també va revisar a la baixa la taxa d’atur; tot això en una setmana en la que com ja hem comentat, els resultats econòmics coneguts no han estat els millors.

Les economies emergents continuen sense brillar, mostra d’això va ser la dada de creixement de Xina que és inferior al que s’esperava i el saldo d’inversions estrangeres en el país que cau per cinquè més consecutiu.

Mercat Monetari

Tancament del mes d’abril,
Euribor 12 mesos ……………. 1,311% (-7,42%)

Els rendiments del deute a curt termini de les economies europees torna a mostrar resultats interessants donades les elevades primes de risc que actualment s’estan descomptant.

En el mercat de les divises crida l’atenció la fortalesa del euro contra el dòlar tot i l’entorn tan compromès en el que es troba l’economia europea; la única explicació plausible és que el mercat està descomptant un nou QE, una nova injecció de 700.000M de $, que augmentarà la base monetària del país o oferta de dòlars; abaratint aquesta divisa.

Mireia Esteban
Responsable d’Anàlisi d’Inversions Banca Privada d’Unnim




Recepta ‘gourmet’ pel Dia de la Mare

Maig sempre ens porta sorpreses, entre elles algun festiu i l’esplendor de la primavera; també coincideix que el primer diumenge de mes es celebra el Dia de la Mare, i com molt bé diu el refrany “mare no hi ha més que una”, per això, què millor que celebrar-ho menjant en família.

Quan em van proposar fer per UnnimBlog una recepta pel Dia de la Mare, immediatament vaig trucar a la meva i li vaig preguntar quina recepta era per a ella la millor per a aquest dia, i em va contestar: “El millor pel dia de la mare és portar-la a menjar fora perquè no hagi de treballar”.

La seva resposta em va fer tanta gràcia que m’he decidit a publicar una recepta que vaig provar a la cerveseria Estavella Galícia de Madrid. Així, si l’hi preparem a la nostra mare, la sorprendrem amb un menjar “gourmet” i exquisit. Anem a per la recepta!

Roques de pop

Rocas de Pulpo

Ingredients

  • 1 o 2 potes de polp cuites
  • 1 ou batut
  • pa rallat amb all i julivert

Elaboració

  • Tallar les potes de pop cuites en trossos no gaire grans.
  • Passar-ho per ou batut i pel pa rallat amb all i julivert.
  • Si volem un doble empanat, repetirem.
  • Fregir en oli d’oliva calenta fins que es dori, i escórrer sobre paper absorbent.
  • Està deliciós acompanyat d’un all i oli.

També és una recepta fantàstica si ens han sobrat algunes potes de pop que hagem preparat i ja estan fredes.

Si voleu coure vosaltres mateixos el pop, aquí teniu la recepta. Si li treieu les patates no cal modificar res més:

Espero que us agradi i us animeu a fer-li a la vostra mare!

Belén Otero
Directora d’oficina d’Unnim a Madrid
Blocaire a “Cocinar para 2″




L’actitud davant del risc

El risc és inherent a la vida. És possible reduir-lo intentant eliminar activitats de risc en el dia a dia, o bé prenent una actitud protectora davant d’elles, però sempre existirà, per molt previsor que es vulgui ser, un risc mínim del tot inevitable. És una realitat que cal assumir.

Per aquesta raó és important plantejar-se de quina forma s’afronten aquests riscos. Per descomptat, dependrà de molts factors: la persona, l’estil de vida i la situació econòmica o familiar, entre d’altres, però, en general, es poden identificar 3 postures diferents:

  • Ignorar el risc: “A mi mai em passaria això…”,  basada en una visió positiva de la vida o fins i tot d’inconsciència davant del risc i les seves conseqüències. Sovint s’atribueix aquesta actitud a les persones més joves, o amb menys responsabilitats.
  • Evitar el risc: Deixar de fer activitats per evitar assumir cap risc. Aquest comportament acaba determinant-nos la conducta, limitant la nostra llibertat d’acció, modificant el nostre dia a dia, interessos, aficions…
  • Prevenir el risc: Sent coneixedor del risc, valorant-lo i prenent mesures per ocupar-se’n si és necessari. No només s’aconsegueix minimitzar els possibles efectes negatius d’aquestes situacions, sinó que també es dóna a la persona la tranquil·litat necessària per a desenvolupar el dia a dia amb total confiança.

Només cal fer una valoració ràpida per determinar que aquesta darrera opció, la previsora, sembla la més interessant i oportuna. En general, és important ser conscients que el risc zero no existeix, i prendre mesures per a limitar-lo sense que impliqui una reducció de la llibertat de cadascú.

Però, quines mesures?

Fixeu-vos, fins ara s’ha parlat de risc i d’actituds, però per traslladar tot això al dia a dia de les persones cal adoptar certes mesures que permetin, a partir d’una certa normalitat, tenir sota control les diferents variables que poden entrar en joc. Així, hi ha dos tipus de mesures:

  • Actives: Actuacions destinades al control o a la reducció del risc. Per exemple, practicar una conducció més prudent al volant; incorporar al dia a dia comportaments més sans, com una dieta saludable o la pràctica d’esport de forma regular…
  • Passives: Assegurar les conseqüències del risc en qüestió per si s’arriba a produir. Per aquesta raó, es subscriuen assegurances com les d’accidents o de salut, per si prenem mal practicant l’esport que ens agrada, assegurança d’autos amb vehicle de substitució per si necessitem disposar sempre d’un vehicle per a desenvolupar la nostra vida laboral o personal…

De nou cal reflexionar sobre l’actitud davant del risc. Per descomptat, el més adequat és prendre algunes mesures actives i assegurar allò que més us importi. En la mesura del possible, cal intentar minimitzar qualsevol conseqüència negativa dels riscos als que estem sotmesos. Per fer-ho, és convenient que analitzeu quines són les amenaces i riscos als que esteu exposats, per veure quines són les mesures actives i passives que podeu, i voleu, prendre.

En definitiva, “la vida és risc” però no és motiu per limitar-nos. Cal conèixer-lo per fer-hi front, cal fer-hi front per eliminar-lo (o minimitzar-lo) i cal eliminar-lo per viure més segurs i amb menys limitacions una vida més plena.

Xavier Sànchez Hidalgo
Innovació i Productes




Per fer bon vi abans cal fer vinagre

Avui, en aquest espai que anomenem “Sabies què…” parlarem del temps, però no de meteorologia sinó del Valor del temps. Diu el tòpic que el temps és or, i per aquesta raó és tan important ser sempre conscients de quins són els nostres objectius d’inversió per al nostre temps. Fixeu-vos que parlem d”‘inversió” i no “despesa” perquè quan es fa referència a un bé tan preuat com aquest, ens agrada pensar que mai és massa tard.

Per exemplificar això, a UnnimBloc us presentem la història d’un dels nostres clients, el Celler Reig Aulet. Millor encara, ho personificarem en Joaquim Reig i Aulet que va ser capaç de transformar la seva afició en dedicació un cop jubilat. Parlàvem del temps, oi? I dèiem que mai és massa tard, el cas que us expliquem avui ho demostra amb una contundència prou expressiva: quan en Joaquim Reig i Aulet va veure que s’acabava una etapa laboral, va aprofitar per llançar-se i fer realitat una de les seves passions. I ho va fer amb 63 anys, demostrant que no hi ha cap edat que limiti a un emprenedor.

Parlem una mica d’ell? En Joaquim Reig i Aulet, és un empresari, jubilat del mon de les finances i del sector assegurador. Després de tota una vida dedicada a la seva professió, pot dir que coneix perfectament els canvis del món financer, ja que va viure les diferents fusions que van acabar configurant l’actual BBVA. De fet, va treballar per aquest grup des de 1976 fins al 1990, quan era Director Regional de Plus Ultra, una de les filials asseguradores de l’entitat. Posteriorment, es va incorporar a la plantilla de Zurich fins al 2003, quan es va jubilar, moment que va aprofitar per a constituir l’empresa Bell Empordà. Va arrencar com un hobby, per fer realitat un somni que tenia des de fa molt de temps, consistent en continuar amb l’ofici dels seus avantpassats: fer un bon vi, i fer-lo al seu propi Celler, situat a Can Maure, en un poble gironí anomenat Parets d’Empordà. A més, actualment és membre del Consell Consultiu de la Gent Gran de Catalunya i també és Vice-President del Consell Consultiu de la Gent Gran del Pla de l’Estany.

El territori l’ha influenciat molt a l’hora de definir el seu negoci. El nom del vi, Baronia de Vilademuls, reflecteix la història i la cultura d’un petit poble anomenat Parets de Dalt, situat al Municipi de Vilademuls (Pla de l’Estany). De fet, en Joaquim ens explica que “a l’Edat mitjana a Parets, hi havia un Castell constituït pel que avui coneixem com casa Aulet o Can Maure, juntament amb altres construccions al voltant. Aquest castell va ser assaltat al voltant de l’any 957 i va formar part de la Baronia de Vilademuls. A partir de l’any 1782, segons consta en documents notarials, en Josep Aulet va adquirir al Vescomte de Rocabertí uns terrenys i diferents finques del voltant, al terme de Parets, i per últim, l’any 1813 va comprar la finca anomenada “mas Compta”, que és el que, avui dia, coneixem com Celler Reig Aulet”.

Actualment, el Celler elabora un vi negre d’alta qualitat, sense gaires additius ni productes químics. Les varietats són: Garnatxa negra, Cabernet -Sauvignon, Merlot i Ull de llebre. Tot i que estem al segle XXI, l’elaboració del producte conserva la forma de fer artesanal, tal i com ens explica de forma resumida: “En un parell de dies fem la collita amb la col·laboració de tota la família. En primer lloc, passem el raïm per una desrapadora, on se li treu la rapa i l’acidesa. Després el passem per una premsa contínua. A la tina el deixem amb una fermentació controlada i li afegim els sulfits: aquest és el procés més delicat. Hem fet molt vinagre abans no en sortís bon vi. Al cap de 8 o 10 dies posem el most a les bótes i el deixem quiet fins a la lluna vella de març si no fa fred, i si fa fred el deixem fins a l’abril. Seguidament canviem els pòsits i el tornem a deixar quiet fins al setembre, quan l’embotellem, després de filtrar-lo a temperatura ambient. Finalment, el deixem tot un altre any embotellat”.

En Joaquim Reig i Aulet explica que, malgrat el seu producte està ple d’història, ha hagut d’adaptar-se a les noves circumstàncies del mercat i oferir una imatge més moderna a través de l’etiquetatge. També ha hagut de rumiar noves formes de comercialitzar el vi, decorant el seu celler per a poder realitzar visites guiades i que el potencial client visqui la història que hi ha al darrera en viu i directe. D’aquesta forma el visitant pot gaudir d’una degustació del producte en un indret carregat d’emocions i bones sensacions que transmet personalment el seu propietari Joaquim juntament amb la seva dona Montserrat.

Ens quedem, avui, amb la seva reflexió: “Per fer bon vi abans cal fer vinagre”. Segur que tots plegats, en el dia a dia ens ho podrem aplicar per tal de perseverar i fer realitat els somnis que tinguem.

Olga Escriu
Directora de Banca Empreses




El primer trimestre de 2012, en xifres

Informe macro

Com sabeu, a UnnimBloc tenim l’objectiu d’apropar-vos la realitat econòmica del nostre entorn, explicant-vos-la d’una forma propera i posant èmfasi en allò més destacat. En aquesta línia, ja vam analitzar l’últim trimestre del 2011, així que, avui analitzem el primer trimestre del 2012, que s’ha caracteritzat, en gran mesura,  per la reestructuració del deute grec i pel resultat en els mercats de la injecció de liquiditat del BCE a nivell europeu, així com per les mesures del govern espanyol per combatre el dèficit del país.

A1 priori tot indica que aquestes solucions no estan produint, de manera permanent, els efectes desitjats sobre alguns mercats, com és el cas d’Espanya observant l’evolució del seu índex de renda variable Ibex35 i la prima de risc del seu deute.

A nivell europeu, i després de diverses negociacions, es va arribar a l’acord pel segon rescat de Grècia, que va suposar una quitança pels creditors de bons grecs, així com una baixada de tipus del deute. Tot i això, el següent país en qüestió ha estat Portugal, tal i com ha quedat de manifest en l’impacte de les compres de deutes sobirans dels diferents països arrel de la liquiditat injectada pel BCE. La subhasta a 3 anys ha suposat un estímul pels mercats si bé es posa en dubte fins quan pot ser efectiva, sobretot en el cas d’Espanya, on a finals de trimestre ha repuntat la prima de risc degut als dubtes i a la incertesa entorn a la seva solvència, en relació amb el control per aconseguir l’objectiu de dèficit i en la mesura com s’aplica.

El BCE ha mantingut els tipus a l’1%, reduint les expectatives de baixades tenint en compte factors com les previsions d’inflació i creixement. Per altra banda, la FEDha deixat de banda un possible tercer QE (Quantitative Easing) fins que l’economia nord-americana no doni senyals de feblesa.

A Espanya, l’aixecament de la prohibició cautelar de les posicions curtes sobre accions espanyoles del sector financer ha comportat volatilitat al mercat de renda variable  en un entorn ja de per sí inestable on les previsions de PIB de cara al 2012 per part del govern han anat a la baixa, mentre les preocupants xifres d’atur no deixen de créixer. El preu del petroli ha augmentat en el trimestre degut a les tensions amb certs països productors, i només s’ha vist frenat en determinats moments per noticies com la desacceleració en l’economia xinesa.

Pel que fa a la renda variable, l’Ibex35 ha tingut una evolució desfavorable respecte altres índexs. En aquest cas, el selectiu espanyol ha caigut un 6,5% degut en part pel sector financer així com pel problema del dèficit de tarifa en les elèctriques, a més de les dificultats que han tingut accions de pes rellevant com Telefònica i Repsol.  A Europa, l’Eurostoxx50 ha guanyat, en el trimestre prop del 7%, i el Dax alemany més del 17% degut en bona part a la liquiditat injectada al mercat. Pel que fa als principals índexs nord-americans, la renda variable també va tancar el trimestre amb guanys.

En renda fixa, el bo espanyol a 10 anys va començar el trimestre amb tipus al 5,09%, reduint-se fins al 4,87% degut a la injecció de liquiditat del BCE. Posteriorment va repuntar i va acabar el trimestre al 5,35%. Pel que fa al deute alemany a 10 anys, va començar a l’1,90% i va acabar a 1,79%. La prima de risc espanyola, per tant, va passar de 320 p.b. fins a 355 p.b. en aquest primer trimestre de l’any.

En els primers dies del trimestre el dòlar es va apreciar respecte l’euro arribant a nivells d’ 1,26 €/$ però l’euro va remuntar fins als 1,33 al final del període. Pel que fa a l’or, s’ha mogut en un rang entre nivells per sota 1.600 dòlars a finals del passat any fins a nivells de gairebé 1.800, acabant el trimestre per sota dels 1.700.

Tot plegat, un escenari econòmic incert, sobretot en la zona euro, amb situacions com la pèrdua de la triple A per part de França, el concepte de recessió en la zona euro i Espanya, o els nivells d’ajustos en determinats països europeus que debiliten els seus estats del benestar dels últims temps per tal de poder fer front als deutes generats.

Alfons Mulas
Mercats Capitals d’Unnim




Canvis a Facebook? Que no ens facin por…

Facebook”… Avui en dia aquesta paraula s’ha integrat tant en la rutina de les persones que tothom, molt o poc, ha pronunciat o ha escoltat allò de “tens Facebook? Afegeix-me!”. Possiblement estem davant d’un dels principals responsables de la socialització massiva de les xarxes, convertint en un fet quotidià tenir més amics als entorns 2.0 que no pas en el que molts anomenen Offline. Però més enllà d’aquesta revolució, que ja fa uns anys que es va iniciar i que s’ha anat expandint amb les xarxes que han anat sorgint com Twitter i Google+ o, més recentment, Pinterest o The Fancy, per exemple, el cert és que tots els entorns Online estan en evolució constant, canviant la seva imatge i les seves utilitats. Avui, precisament, volem incidir en un dels canvis que més polèmica ha generat en els darrers mesos: la nova Cronologia (o biografia) de Facebook.

Biografia

A UnnimBloc som del parer que no hem de tenir por d’aquests canvis. Poden agradar més o menys, però al final tot és qüestió d’acostumar-s’hi i treure’n el màxim profit. Abans de res, i com hem fet amb les altres xarxes que hem analitzat en aquest mateix espai, permeteu-nos que fem un petit repàs sobre quina utilitat té Facebook i com funciona.

Generalment, a aquesta xarxa social se li sol donar un ús més personal i familiar que a Twitter o a Google+, per exemple, amb l’objectiu de compartir experiències amb amistats i coneguts o per ampliar les relacions personals. En aquesta xarxa convé gestionar amb molt detall la privacitat perquè només les persones que vosaltres vulgueu puguin accedir al que hi publiqueu, de seguida us expliquem com fer-ho. Abans, però, a Facebook heu de saber que:

  • La Cronologia o biografia és l’espai on es publiquen totes les vostres actualitzacions d’estat, fotografies, els m’agraden… tot el que pengeu aquí ho veuran els vostres amics.
  • L’Inici és l’espai on podreu seguir l’activitat de les persones que seguiu.
  • Els Missatges us permetran comunicar-vos amb les persones que us segueixen i que seguiu, de forma privada, ja sigui un a un o bé en converses múltiples.
  • Les pàgines de Facebook són les pàgines d’empresa. Podeu seguir totes les que vulgueu (fent clic a “m’agrada”) per estar al dia de la seva actualitat. Unnim, per exemple, està a Facebook: www.facebook.com/unnimbanc.

I, per què el canvi? Per què Facebook ha optat per aparcar el “mur” que tothom coneixia, i ha implantat aquesta nova cronologia? Bàsicament perquè la voluntat d’aquesta xarxa social és anar un pas més enllà i presentar la vida dels seus usuaris, des del naixement fins a l’actualitat. Fixeu-vos que una de les novetats principals és que ara podeu editar la data de les vostres actualitzacions d’estat i, fins i tot, crear-ne algunes en passat. En certa forma, amb la nova cronologia podem fer servir aquesta xarxa social com una petita màquina del temps. De fet, segur que ja us heu adonat que, a la part superior de la pantalla us apareix una línia temporal des de la qual podreu accedir, directament, als darrers mesos o anys, fins a la data del vostre naixement…

timeline

D’aquest canvi en traiem, bàsicament, un nou format que afavoreix la vessant visual. Amb dues columnes que s’actualitzen a partir d’una línia central, la cronologia, fent que les noves actualitzacions apareguin en ordre de publicació. A més, ara les fotografies que s’hi pugen, es veuen més grans, els enllaços compartits són més homogenis i és més fàcil gestionar la privacitat de tot el que s’hi publica (fent clic al botó que apareix just al costat de la data). En aquest sentit, però, us recomanem, com sempre, que entreu a “Configuració de la privacitat” (clicant a la fletxa que apareix a la barra superior, al costat del text “Inici”) per controlar què compartiu, amb qui, i com. Així la vostra experiència s’ajustarà millor a les vostres preferències.

Amb el nou format, també podreu modificar, sense cap problema, l’hora o el dia en què s’ha publicat una actualització, afegir-hi la ubicació, amagar el que no vulgueu que aparegui publicat o, per contra, destacar-lo (ocupant l’amplada de les dues columnes). Tot això, i moltes més funcions, són accessibles al botó “Registre d’activitat” ubicat sota la fotografia de capçalera.

Portada

I, ja que parlem de la capçalera, aquest és un dels principals atractius en l’apartat visual. Facebook ja no només permet als seus usuaris que es presentin al món amb una fotografia de perfil, ara tothom (també les empreses) poden fer servir l’espai a l’encapçalament per fer realitat allò “d’una imatge val més que mil paraules”. Gràcies a aquesta novetat, podreu expressar les vostres aficions, les vostres ambicions, allò que més us estimeu o allò que més importància té per a vosaltres i fer-ho servir com a targeta de visita per a tothom que arribi al vostre perfil. L’únic límit que hi ha per a la vostra creativitat són les mides màximes permeses: 851 x 315 pixels per a l’encapçalament i 180×180 per a la fotografia de perfil. Voleu veure alguns exemples sorprenents del que es pot fer amb aquesta nova utilitat? feu clic aquí:  40 dissenys que us sorprendran. Segur que alguna idea en traureu.

A més, aquest nou format permet una millor integració amb les aplicacions externes. Per exemple, si sou usuaris de FourSquare, de Pinterest o d’Spotify, per mencionar només algunes, podreu configurar-les perquè la vostra activitat en aquests perfils aparegui destacada a la vostre cronologia o, senzillament, per evitar que hi publiquin res. Gestionar tot el que apareix a la vostra biografia és ben senzill.

Com veieu, la nova cronologia de Facebook arriba amb novetats força interessants que, de ben segur, us poden fer gaudir més de la vostra experiència en aquesta xarxa social. Ja sabeu que, com sempre, si teniu algun dubte o voleu que us expliquem millor alguna d’aquestes funcionalitats, estem al vostre servei.